Camí a la plenitud
Sigues feliç,
ens repeteixen
i ens repetim.
Però la felicitat és efímera. La plenitud, en canvi, no ho és.
La plenitud té a veure amb l’estat espiritual profund i la coherència que experimentem quan ens connectem amb la nostra essència i el nostre potencial, i fem allò que ens sentim cridats a fer. Experimentar plenitud no només ens realitza com a persones, sinó que perdura més enllà de nosaltres, dona els fruits al món, el fa millor.
La cerca de la plenitud ha estat un motor universal en totes les tradicions filosòfiques i espirituals del món. Recollint tots aquests camins ancestrals, Lluís Mª Xirinacs sintetitzà en el seu model global de la realitat, les etapes per assolir-la. Un recorregut de 4 etapes, simbolitzades per les estacions de l’any, que mena cap a la plenitud.
El camí a la plenitud convida a qui s’hi connecta a ser un subjecte lliure i responsable: suficientment valent per fer el que li dicta la seva llibertat interior i plenament responsable de les conseqüències que això pot comportar.
És una espiritualitat entesa com una via d’auto-coneixement que dona fruits en el col·lectiu. Una espiritualitat que s’enfanga en el desordre del món per incidir-hi, per fer-lo més just.
Pots vivenciar el camí a la plenitud a les Caminades de Vidabona que guiem des del Negre.
Les caminades de Vidabona de senderisme conscient són:
Un bany de natura integral.
Un camí iniciàtic a la plenitud, seguint la proposta de Xirinacs.
Un recorregut per les quatre estacions de l’any dins nostre.
Lectures, mites i simbologia geogràfica que ressona en el nostre camí vital.
Una experiència que ens pot ajudar a orientar el rumb i els fruits de la nostra vida.
Esquema del Camí cap a la plenitud de Xirinacs (2005)
Com es veu a l’espiral, la volta individual desemboca a la volta col·lectiva o nacional, que convida a realitzar les quatre etapes del camí a la plenitud a cada poble o nació de la terra (o tot subjecte col·lectiu o comunitat humana). La volta universal interpel·la tota la humanitat a recórrer les 4 etapes com una sola veu, des d’un esperit comú, en comunió amb la natura i l’univers.
Deixar anar: deslliurament de les pors, aferraments i dependències al món material per esdevenir un Subjecte lliure. Ascètica.
Deixar-se fondre: fusió del subjecte lliure amb la consciència universal. Mort de l’ego. Mística.
Deixar-se inspirar: escolta i descoberta dels propis dons des del silenci fèrtil que ens ha aportat la Mística. Identificar la pròpia vocació per lliurar-la a la societat al servei del bé comú. Vocació.
Deixar-se fer: duent a terme la pròpia vocació i missió, obtenim la realització personal i col·lectiva que atorga la plenitud. Acció compromesa.
La Fundació Vidabona ofereix el guiatge de la Caminada de Vidabona dos cops l'any: pel pont de la Segona Pasqua i al voltant del 6 d'agost, data en que Xirinacs es va deixar morir en aquest paratge del Ripollès.