EL LLEGAT DE XIRINACS: ESPIRITUALITAT
El llegat de Xirinacs en el camp espiritual és gairebé inabastable. Tot i ser tal vegada dels més transformadors, és dels més desconeguts.
El podríem classificar en 3 parts:
1- El camí a la plenitud del poble com una via iniciàtica a la realització tant individual com col·lectiva i universal, a través de l’alliberament dels aferraments a les coses d’aquest món, la fusió amb la consciència universal, la descoberta dels propis dons i vocació i la realització dels mateixos en l’acció compromesa en el món.
2- El seu vessant com a místic i la seva singular forma de morir, de lliurar la seva vida voluntàriament a la transcendència, a la nació catalana, a la Humanitat i a la natura.
3- El seu concepte del sagrat i els seus estudis dels mites de la Bíblia com a llibre que parla de la transcendència, no pas com a llibre històric. Estudià la Bíblia durant 40 anys; n’era per tant un gran expert i és molt sorprenent i revelador l’aprofundiment que fa del mite com a llenguatge de la dimensió transcendent de la realitat.
I- EL CAMÍ A LA PLENITUD (individual, nacional i universal)
Aquest camí interior, segons Xirinacs es basa en l’alliberament del subjecte (individual i col·lectiu) necessari per assolir la consciència global. Aquesta consciència gran és el que porta a donar el fruit de cadascú al món a partir de la realització dels respectius dons i vocacions.
Davant la caiguda de tot el que té a veure amb el vell paradigma del passat mil·leni (cauen el model de societat, els valors, el model de relacions, de família, d’informació, de democràcia, els costums, les velles religions, etc.), aquest esquema podria esdevenir la base d’una nova espiritualitat universal del nou paradigma: vivencial, plural, creatiu i sense doctrines.
Diagrama del Camí a la plenitud del poble segons recull Xirinacs al seu Model Global de la Realitat:
Xirinacs va sintetitzar les quatre etapes d’aquest camí individual, col·lectiu i universal a la plenitud dins del seu Model Global de la Realitat (Globàlium), integrant la saviesa de les diferents tradicions espirituals, especialment la d’arrel cristiana.
La plenitud l’assimila a la realització personal i també col·lectiva. Podem resumir que consisteix en donar el fruit a la vida, cada individu i cada poble segons els seus dons i vocació, previ alliberament del subjecte i posterior fusió amb la consciència universal.
Segons les tradicions, aquestes quatre etapes són:
- L’alliberament del propi subjecte o ascètica.
- La consciència global o mística.
- La vocació o profecia.
- L’acció compromesa en el món.
I Xirinacs desplega aquest camí espiritual ancestral en tres voltes, formant una espiral:
A. La volta individual: realitzar el camí de les quatre etapes a nivell individual
B. La volta nacional: realitzar les quatre etapes com a poble, cada poble o nació de la terra, també aplicable a tota comunitat humana en tant que persones col·lectives, amb una voluntat col·lectiva, un esperit comú, una acció com a comunitat, etc.
C. La volta universal, entenent tota la humanitat com una persona col·lectiva, com una veu consensual des d’un esperit comú i en comunió també amb la natura i l’univers.
Aquí podeu veure al mateix Xirinacs l’any 2007 (un mes abans que marxés a morir, tal i com tenia planificat de feia anys) explicant els significats filosòfics de les 4 etapes d’aquest camí socio-espiritual a la plenitud (1 hora aprox.):
Vídeo: presentació del Camí a la plenitud segons el model de Xirinacs, amb aplicacions pràctiques a nivell col·lectiu (a càrrec de Lluís Planas, Fundació Vidabona, 2016):
Àudios de 4 programes radiofònics de 25 minuts on es tracten les diferents etapes d’aquest Camí a la plenitud que Xirinacs sintetitza al seu Model Global de la Realitat (inclouen breus talls de veu de Xirinacs).
Uns programes guardonats amb una menicó de qualitat als premis nacionals de Ràdio Associació de Catalunya dins l’apartat de millor programa de ràdio.
El Camí a la plenitud: ascètica
El Camí a la plenitud: mística i vocació
El Camí a la plenitud: acció compromesa
El Camí a la plenitud: eines
II- LA MORT-OFRENA DE XIRINACS
Podem parlar de tres sentits que Xirinacs dona a la seva singular forma de morir:
Un sentit social. Tal i com explica als seu dietari dels darrers “Cinc anys”, considera que abans de la decrepitud cal saber escollir el dia i forma de la pròpia mort, a fi d’estalviar costos emocionals i mèdics a familiars i a la societat quan hom ja ha fet el que havia de fer a la vida. Marxar amb serenor i elegància.
Un sentit místic, com el que ell dona a la retrobada definitiva amb la “Mare Transcendència”.
I un sentit escatològic nacional-universal, amb el sentit que dóna al seu lliurament per la seva nació catalana (dimensió nacional), per totes les nacions del món i per la natura (dimensió universal).
Per tot això, no es pot parlar de suïcidi com s’entén habitualment. No estava gens abatut ni deprimit, al contrari; qui el va acompanyar va dir que aquell matí estava radiant. Xirinacs vivia la mística com la major de les festes.
En no haver-se trobat cap substància ni acció violenta al seu cos, el metge forense, després de moltes proves, va indicar al certificat de defunció “mort natural”.
cessen les paraules, els cants dels ocells i l’Amic neix en l’Amat a l’alba.
Tot mostra la glòria de l’Amat per a qui té ulls.
Tot canta l’oracle de l’Amat per a qui té orelles.
Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra.
per ser digne d’ésser acollit en el teu cor.
Si trio ésser català vinc obligat a captenir-me com a catal
El seguiment de Déu és el destí més terrible.
Per això tants en fugen.
Però Déu, la Veritat o l’Amor, a tots i a cadascun de nosaltres, individus i pobles, ens ha donat una inconsiderada i espantosa empenta, i ens ha deixat sols i abandonats, en aquest món, sense pietat ni entranyes, per tal que fem el suprem Acte de llibertat i d’independència, respondre clarament a aquesta pregunta:
“¿Voleu ser els meus esclaus o no ?”
Dietari Final (Editorial Ara Llibres. 2008)
Llibre pòstum de Xirinacs, un excepcional tractat de mística dels dies abans que Xirinacs marxés al Pla de Cal Pegot d’Ogassa (Ripollès) a dur a terme la seva mort-ofrena. Xirinacs complementa amb aportacions seves el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull, intercal·lat amb el seu dietari dels darrers cinc anys.
* Cal veure si se’n troba algun exemplar a les llibreries o a la Fundació Randa-L. M. Xirinacs.
Alternativament, podeu descarregar-vos els dos documents que integren el Dietari final:
Quadern “Cinc anys” (L. M. Xirinacs)
Quadern “Darreres espurnes” (L. M. Xirinacs)
.
Àudio programa ràdio “La mort-ofrena de Xirinacs”
Llull/Verdaguer/Xirinacs
AMIC I AMAT
Tres homes de Déu en diàleg
(2016. Balasch Editor. Edició de Lluís Busquets i Grabulosa)
Aquesta excepcional edició integra el Llibre d’Amic i Amat de Ramon Llull, Perles de Jacint Verdaguer i Darreres espurnes de Lluís Maria Xirinacs.
A l’opuscle adjunt (enllaç) trobareu informació d’aquest llibre il·lustrat. L’edició limitada, amb litografia numerada de Sergi Barnils, tindrà un preu de 200 €. En disposem d’uns pocs exemplars que us podem oferir a meitat de preu pels simpatitzants.
La versió sense litografia es pot trobar a les llibreries per un PVP de 30 € (pràcticament ja exhaurit).
III- ALTRES ESCRITS DE XIRINACS SOBRE ESPIRITUALITAT
El perfum sagrat (PDF 5 planes).
La visió de la Transcendència de Xirinacs.
Advaita. El cim del Veda, hermenèutica suprema (PDF 16 planes).
La mística social o la mística col•lectiva com a via d’alliberament i com a ànima del poble.
Conferència de l’any 2003 (transcripció de Roser Ràfols).
Mística (PDF 23 planes).
Fitxa resum del concepte Mística dins del Globàlium: l’experiència de fusió amb l’ànima universal, la consciència plena.
Mítica (PDF 22 planes).
Fitxa resum del concepte Mítica dins del Globàlium: l’expressió de la mística, el llenguatge per expressar allò atemporal, etern, profund, allò que transcendeix el temps.
Tiamat (PDF 22 planes).
Fitxa resum del concepte Tiamat dins del Globàlium: la Mare creadora espiritual de l’Univers, la font i aigües primordials; mite de la Mare de tots els Déus.
Noumen (PDF 8 planes).
Fitxa resum del concepte Noümen dins del Globàlium: la Transcendència, l’Absolut.
Mon
Fitxa resum del concepte Món dins del Globàlium: la plenitud universal, eskhaton, el no temps en el temps.
Subjecte
Fitxa resum del concepte Subjecte dins del Globàlium: la llibertat i la responsabilitat, la sobirania, l’autodeterminació personal.
Tempiternitat (PDF 11 planes).
Xirinacs desenvolupa en base al seu model global de la realitat Globàlium aquest nou concepte introduit per Raimon Pannikar, que ve a dir que fora de moments puntuals de temps pur i eternitat pura, la vida transcorre immersa en una barreja de temps linial i eternitat en diferents proporcions segons el moment.
IV- MÍTICA
Per Xirinacs MITE és un concepte clau. Reivindica el llenguatge mític, el llenguatge pel que s’expressa tot allò transcendent: tot llibre sagrat no s’ha de llegir al peu de la lletra, sinó “al peu de l’esperit”. Per Xirinacs, si és històric o no, és secundari; una perla (el mite) pot tenir al centre o no un gra de sorra (una petita part de veritat històrica).
Si el llenguatge històric és el llenguatge dels fets, el llenguatge filosòfic el de la metafísica, el llenguatge estètic el de l’expressió subjectiva de l’art, el llenguatge mític és l’expressió de la mística, de la dimensió transcendent de la realitat.
Xirinacs reivindica el sentit fort del terme “mite” diferenciat de mitologia, ni és llegenda. L’entén com una imatge, expressió, relat simbòlic, personatges, etc… que evoca a quelcom transcendent, etern en el sentit que no pertany al temps, sinó al no-temps, inspirador de vida, referents que apunten a una vida plena i compromesa. Mite és el dit que apunta la lluna (el valor transcendent), no és la lluna (seria caure en la idolatria o en el fanatisme).
El mite, en aquest sentit d’expressió de la dimensió transcendent de la realitat, no evoca a un fet concret històric, sinó a quelcom del terreny transcendent: els valors profunds, l’expressió pura i lliure de la mística, sense cap control, ni doctrina, ni dogma. Per això els poders, quan cauen en l’imperialisme religiós, el neguen i reprimeixen i converteixen bona part dels mites de les tradicions sagrades en el contrari: en dogmes, doctrines, morals o fets històrics i prou.
Per Xirinacs, el mite parla d’allò que ens uneix amb tots i amb tot, de la consciència plena, de l’Amor en majúscules (no de l’amor afectiu, sinó de l’amor espiritual, sigui ètic -l’amor dur- o místic -l’amor dolç).
.
Programa radiofònic de 25 minuts amb talls de veu de Xirinacs sobre “Mite”
El perfum sagrat
Vídeo: Curs de lectura crítica de la Bíblia
Vídeo: Curs de lectura crítica de la Bíblia