LLEGAT SOBRE COMUNITAT HUMANA I DEMOCRÀCIA
Un dels llegats més importants de Xirinacs és el model de democràcia (participativa) que proposa per al país i pel món.
El considerà el tema clau que pot permetre resoldre la resta de temes de la Humanitat i del món: la clau que obre els altres panys. Si el poble recupera la sobirania des de baix de forma permanent i vinculant, podrà anar activant els canvis en els models d’economia, de banca, de moneda, d’energia, de salut, d’educació, etc. que urgeixen al món.
Xirinacs deia que si ens centrem només en anar guarint els individus que emmalalteixen fruit d’una societat malalta, quan retornin a la societat es desequilibraran o emmalaltiran de nou. Per això esmerçà la seva darrera plantada, l’1 de gener del 2000 i fins el maig, a convocar tota la nació catalana a autoorganitzar-se en una estructura d’arbre d’assemblees per exercir la democràcia com a sinònim de la vera independència del poble, d’autodeterminació, de maduresa.
“La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents. En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.
Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!”
Lluís Maria Xirinacs.
L’aplicació d’aquest model es va dur a terme de forma experimental entre els anys 2000 i 2003 gràcies al moviment popular “Jo també em planto per l’arbre d’Assemblees dels Països Catalans”, generat a partir de la seva plantada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Durant tres anys es va aplicar a diverses comarques i municipis com Cardedeu o Sitges (experiència documentada a l’apartat de referències).
Posteriorment, el laboratori que va suposar aquest moviment ha anat prenent diverses formes.
L’any 2016 es va dur la proposta per tot el Principat de Catalunya a través de La Marxa Som (www.lamarxasom.cat, www.catalunyademocraciaplena.cat).
Entrevista inèdita: La democràcia participativa des de l’autoorganització del poble.
Tall de 5′. Plaça de Sant Jaume, Barcelona, 2002.
Entrevista de 5 minuts a Arenys de Munt, on parla breument del seu concepte de democràcia, la plantada a la plaça de Sant Jaume, perquè va deixar el sacerdoci, la seva visió de la fe i la independència:
Documents inèdits de Xirinacs de base filosòfica sobre comunitat humana i democràcia participativa
Un fascinant i entretingut recull d’articles sobre la història de la humanitat, les primeres comunitats, una visió de per què va caure el matriarcat, l’origen de la moneda, els mil·lenis de pau entre els homes, la memòria cel·lular,…
L’any 2004 va deixar escrit el seu missatge pòstum al poble català, a mode de testament social (“demòtic”), un missatge en el que, d’altra banda, hi va estar insistint i entregant-s’hi tota la vida.
Xirinacs deia que als individus, la natura els havia “resolt” feia molts mil·lenis, però que molts s’espatllaven per estar immersos en un caldo (la societat) que està malalt. Per això la prioritat és resoldre la societat humana a nivell col·lectiu, és a dir, refer les comunitats humanes i fer-les orgàniques. Això és, establir assemblees de base per exercir de tant en tant una democràcia participativa des dels valors del diàleg i el consens i del bé comú.
Gandhi, pocs dies abans que l’assassinessin, i en veure que la independència política no resolia els problemes socials i econòmics de l’Índia, estava disposat a recomençar de nou amb un plantejament similar, organitzant tot el país per exercir la voluntat i la força del poble, el que avui en diem una democràcia participativa.
El CONSENS, la base de la revolució humana. Tres breus articles de Xirinacs:
Consens
RECULL DE TEXTOS
En aquest document PDF es recopilen alguns dels documents aquí mostrats sobre comunitat humana i demòtica en els que es basa la seva proposta de democràcia participativa, el que pot esdevenir una revolució democràtica d’estil català (168 pàgs.):
RECULL: Escrits inèdits de Democràcia Participativa i Comunitat Humana -Xirinacs
Un treball altament transformador sobre com organitzar la societat en una democràcia participativa on realment s’exerceixi de forma regular la sobirania democràtica del poble, de forma àgil i funcional.
Aquest treball liderat per Xirinacs, va donar lloc al moviment de l’Arbre d’Assemblees dels Països Catalans que el mateix Xirinacs va iniciar en plantar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona de l’1 de gener de 2000 fins el maig del mateix any, 12 hores diàries dret a la plaça i durant les quals no menjava, convocant la nació catalana a autoorganitzar-se per exercir la seva sobirania, la veritable independència del poble.
Resum sostenibilitat-comunitat humana
Document: DEMÒTICA.
Un revelador recull d’escrits sobre demòtica: allò relatiu al demos (poble).
Aquest document, junt amb el de Comunitat Humana, constitueixen el corpus filosòfic, conceptual i organitzatiu de la revolució social que ha promogut Xirinacs per esdevenir una societat madura, conscient, responsable i independent.
Inclou escrits sobre l’organització d’assemblees veïnals, massa i poble, persona comunitària, el deure de la independència, el consens,…
Aquests documents poden esdevenir les bases filosòfiques i ideològiques de la propera revolució vers un nou ordre social, a fi d’organitzar amb èxit la societat i la presa de decisions col·lectives de forma orgànica, àgil i participativa, des de la corresponsabilització del poble. La democràcia participativa és de segur la major garantia per revertir els greus desequilibris socials entre persones i entre nacions, i la greu degradació ecològica que estem causant.
Document: Una revolució d’estil català
Com la base històrica i actual de la societat catalana pot contribuir a la revolució democràtica que necessita el món.