Un dels llegats més importants de Xirinacs és el model de democràcia (participativa) que proposa per al país i pel món.
El considerà el tema clau que pot permetre resoldre la resta de temes de la Humanitat i del món: la clau que obre els altres panys. Si el poble recupera la sobirania des de baix de forma permanent i vinculant, podrà anar activant els canvis en els models d’economia, de banca, de moneda, d’energia, de salut, d’educació, etc. que urgeixen al món.

Xirinacs deia que si ens centrem només en anar guarint els individus que emmalalteixen fruit d’una societat malalta, quan retornin a la societat es desequilibraran o emmalaltiran de nou. Per això esmerçà la seva darrera plantada, l’1 de gener del 2000 i fins el maig, a convocar tota la nació catalana a autoorganitzar-se en una estructura d’arbre d’assemblees per exercir la democràcia com a sinònim de la vera independència del poble, d’autodeterminació, de maduresa.

“La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents. En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.
Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!”
Lluís Maria Xirinacs.

L’aplicació d’aquest model es va dur a terme de forma experimental entre els anys 2000 i 2003 gràcies al moviment popular “Jo també em planto per l’arbre d’Assemblees dels Països Catalans”, generat a partir de la seva plantada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Durant tres anys es va aplicar a diverses comarques i municipis com Cardedeu o Sitges (experiència documentada a l’apartat de referències).

Posteriorment, el laboratori que va suposar aquest moviment ha anat prenent diverses formes.
L’any 2016 es va dur la proposta per tot el Principat de Catalunya a través de La Marxa Som (www.lamarxasom.cat,  www.catalunyademocraciaplena.cat).