Slide background

Xirinacs

EL GANDHI CATALÀ · FILOSOFIA · DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA · NOVIOLÈNCIA · ESPIRITUALITAT

BIOGRAFIA I OBRA

Lluís Maria Xirinacs neix a Barcelona el 6 d’agost de 1932 i mor a Ogassa (Ripollès) el 6 d’agost de 2007. Va realitzar diverses vagues de fam a mort amb diverses finalitats socials i nacionals. Va estar plantat 12 hores diàries durant gairebé 2 anys davant la presó Model de Barcelona per demanar l’amnistia dels presos polítics. Va ser escollit senador independent amb més de mig milió de vots.

Conegut per la seva defensa de la pau i dels drets socials i nacionals, va ser nominat tres vegades al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77.

Tot i que molta gent relaciona Xirinacs amb el seu testimoniatge i la lluita noviolenta durant el franquisme i post-franquisme, el seu llegat més vigent i revolucionari és encara molt desconegut i aporta autèntiques llavors de transformació social, econòmica, filosòfica i espiritual pels reptes actuals del país i del món, apuntant les bases d’un nou model de democràcia plena, l’acció noviolenta com una forma més evolucionada de resoldre els conflictes, un model de pensament global i dialèctic, un nou model econòmic equilibrat i transparent i les bases del que podria esdevenir un marc pel nou paradigma de l’espiritualitat universal.

La finalitat de la Fundació Vidabona i del mas El Negre és estimular-ne les aplicacions pràctiques i donar a conèixer aquest gran llegat, tant pel creixement i desenvolupament individual com a per al col·lectiu i universal.

D’ell s’ha dit que era la veu del poble, el Gandhi català, un testimoni, un profeta, un místic, un filòsof, un revolucionari català d’esperit universal…

Descobreix la seva intensa vida i compromís testimonial:

Cites de Xirinacs

Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la Pau.
La victòria de la pau no serà una victòria nostra,
sinó un embat encès i joiós entre els homes, entre les nacions, entre les races;
on no hi hagi ni vencedors ni vençuts,
ni explotadors ni explotats,
ni homes cultes ni ignorants,
ni sants ni pecadors.

Sabem que la construcció de l’embat de la Pau,
ens demana una guerra perpètua,
contra el fort mentre siguem febles,
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

Cites sobre la independència i democràcia

La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra.

– – –

La independència no es demana; es pren.

– – –

Fins que no tallem l’últim fil que ens manté lligats no deixarem de ser titelles.

– – –

La independència de cada nació, com la de cada individu que arriba a la majoria d’edat, no es vota, no depèn de majories ni minories; simplement es proclama i s’exerceix.

– – –

Un poble desorganitzat és com un cos sense vida al que els voltors del poder li van arrancant ara un tros, ara un altre.

– – –

Les lleis són el càstig amb el què es dota a sí mateixa una societat que no és capaç de regir-se per consens.

– – –

Permeteu-me una reflexió senzilla. La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents. En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.
Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!, i la gran quantitat d’associacions dedicades a les finalitats més diferents, la societat civil!, molts d’aquests col·lectius convivint units en el si de l’Assemblea de Catalunya, des de feia sis anys.

Lluís Maria Xirinacs. Fragment d’AMNISTIA – 77.

Cites sobre espiritualitat

L’interior de l’esperit absolut o universal és u i múltiple, no té l’homogeneïtat de la unitat matemàtica, ans l’heterogeneïtat d’una singularitat fecunda, capaç d’animar la immensa complexitat de l’univers. És, doncs, radicalment u, però capaç de múltiple expressió. No té cap nom i té mil noms.

– – –

Observem i compartim una profunda convicció de què l’absolut és absolut i, per tant, únic. En conseqüència, totes les autèntiques tradicions de comunió amb l’absolut convergeixen.

– – –

En una nova i actual era holística, on tot es pot relacionar amb tot, volem també globalitzar les tradicions sagrades. No uniformar, no supeditar unes a altres, no imposar una tradició sobrevinguda proselitista a una tradició arrelada en un lloc. Però sí diàleg fratern, enriquiment mutu, investigació lliure dels camins originals de cada tradició cap al sagrat.

LLIBRES

La major part de llibres de Xirinacs estan exhaurits i malauradament no estan reediats.
Tanmateix, us els podeu descarregar en PDF als diferents apartats del llegat de Xirinacs (botons de més amunt) o en línia al web www.bardina.org:

                Llibres de Xirinacs en PDF i en línia >>

.

Altres dades sobre publicacions:

Llistat de llibres i articles >

Publicacions de Xirinacs >

Escrits i vídeos >

Més de 200 articles de Xirinacs >

EL LLEGAT DE XIRINACS

Podem classificar de forma sintètica en 5 grans àmbits el llegat de Xirinacs (a banda d’altres temes de la seva obra i pensament).

Cliqueu a cada botó per a més informació i documents sobre cada àmbit temàtic  >>>

ELS CINC ÀMBITS DEL LLEGAT DE XIRINACS

Entrevista a Lluís Planas a República TV, 2018 (60 min.)

VÍDEOS I ÀUDIOS BIOGRÀFICS

XIRINACS, A CONTRACORRENT

Durada: 59 minuts.
Zeba produccions audiovisuals en Coproducció amb TV3.
Direcció: Sergi Guix
Iniciativa i col·laboració: Llibertat.cat
Amb la col·laboració de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i altres persones i entitats.

Biografia de Xirinacs que inclou breus entrevistes en format de diàleg entre parelles de persones que el van conèixer i col·laborar amb ell.

XIRINACS, DE L’AMNISTIA A LA INDEPENDÈNCIA

Fundació Catalunya (30 minuts).

Xirinacs parla de la seva plantada per l’amnistia dels presos polítics l’any 1975-76 i finalment de la seva darrera plantada l’1 de gener del 2000 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per convocar a tot el poble dels Països Catalans a autoorganitzar-se en un arbre de petites assemblees de base fins cobrir tota la nació.

.


RESUM DE 5 MINUTS

PROGRAMES DE RÀDIO SOBRE EL SEU LLEGAT

“XIRINACS AVUI” GUARDONAT ALS PREMIS NACIONALS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA 2019

 

’Guardonats

“XIRINACS AVUI” és una sèrie de 20 programes de 25 minuts emesos per Ràdio Estel dedicats a la figura i al llegat de Lluís Maria Xirinacs, així com a la posada en pràctica dels seus ideals  democràtics, filosòfics, espirituals, cívics i pacífics. S’explora com aquest abast i desconegut llegat de Xirinacs pot orientar els grans reptes nacionals i universals d’avui, de la mà de Lluís Planas, amic i deixeble de Lluís Maria Xirinacs i director del programa conduit per Joan Trias.

Podeu escoltar els programes a través del reproductor d’àudio:

Llicència de Creative Commons
Les obres de Lluís Maria Xirinacs estan subjectes per part de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons