“Aquest recés ha estat una experiència molt més rica del que em pensava i, un cop finalitzada, aquesta sensació s’accentua encara més. Un equilibri entre reflexió, meditació, moviment, música i coneixement. Tot plegat en uns indrets màgics, amb molt bona companyia i amb una atenció esplèndida per part de la gent de l’alberg El Negre.
El guiatge per tot aquest camí és deliciós, i fa que un procés profund com el camí a la plenitud de Xirinacs es faci planer, agradable i alhora intens i molt interessant.”

Laura V.


“Buscava fer recés, trobar el silenci i la pau envoltat de natura. I a més d’això, vaig trobar una nova manera de veure el món i l’univers, des de la mirada de comunitat i en clau catalana.
L’equip del Negre i en Lluís es donen perquè els participants al recés i al camí de Vidabona se sentin molt a prop del cel i amb els peus a terra.
Descobrir part del llegat de’n Lluís Maria Xirinacs i sentir en la pròpia pell i l’ànima com va donar-se al seu projecte vital, al misticisme, a Catalunya i al coneixement lliure i democràtic ha estat molt gratificant. Em falten línies per abocar tot el viscut.
Aneu-hi i deixeu-vos portar…
Felicitats i endavant amb els projectes.”
Mateu B.


“L’experiència em va semblar molt enriquidora, vaig estar-hi pensant força els dies següents i encara hi penso sovint. Em vaig quedar amb moltes ganes d’aprendre’n molt més sobre el camí a la plenitud.

Fer un retir d’aquests va molt bé per la ment i el cos, encara que faci remoure certs fonaments que ens és més còmode no tocar, a la llarga et fa conèixer-te a tu mateixa molt més honestament i conèixer també un” jo” molt més autèntic dels companys que hi ha al retir, així és molt més fàcil de crear un sentiment de comunitat. 

Em va agradar que les quatre fases estiguessin ben diferenciades, tant en tema de temps i moment del dia (prou ben delimitat i amb temps per reposar i reflexionar) com els diferents recorreguts per la naturalesa i amb les activitats que ens van proposar.

Convida a treballar amb més temps i profunditat cada fase, potser com vam comentar quan estàvem fent la meditació de “l’arbre”, de fer diferents retirs on es treballi sobretot una fase i que coincideixi amb les estacions.

Em va semblar realment un retir que et fa reflexionar, remoure sentiments i sensacions, sentir-te connectada amb els altres i amb la natura i al mateix temps sempre ben a prop de les nostres “arrels”, ja que la part d’identitat, poble i cultura sempre hi era present, d’una forma molt natural i que hauriem de normalitzar.

M’agradaria molt fer la caminada, estic segura que ha de ser una experiència intensa i simbòlica, cosa que m’ha agradat també, ja que amb el retir m’he reconciliat una mica amb la meva necessitat, que em semblava totalment irracional encara que necessària, de fer certs rituals. He pensat que potser, l’ésser humà, per molt racional que sigui, necessita certs símbols, mites o rituals que l’ajudin a clausurar vivències, culpes, sentiments que han sigut molt forts, etc. o simplement que l’empentin a començar una etapa diferent amb esperança i energia.”

Laura (Empordà-Perpinyà)


“Una experiència molt enriquidora i amb moltes ganes d´aprofundir amb el coneixement i la pràctica de la disciplina. Respecte a la meva impressió general dos punts a destacar:

En primer lloc: el desconeixement a priori de la  desconeguda de la vessant espiritual d´en Xirinacs, i en segon lloc la sorpresa agradable que el mètode referència a l´individu en el seu espai social – antropològic  i podríem dir històric, així com la voluntat de fer avançar la societat en la qual s’inscriu, tot assolint un nivell més alt de consciència.

Per a mi va ser tot un descobriment, ja que altres disciplines aprofundeixen en l´auto-coneixement però no plantegen aquesta transcendència social.  Alliberament nacional a través de l´alliberament individual.

Pel que fa al desenvolupament del retir en sí, crec que la filosofia d’en Xirinacs és prou rica com per a plantejar la realització de  monogràfics, fent coincidir les 4 dimensions amb les 4 estacions, això també ho vàrem comentar, veritat? També es podría plantejar més pràctica individual, que en grups més nombrosos tenen més sentit. 

La meva impressió general va ser molt satisfactòria, un petit tastet per obrir l´interès d’aprofundir en el conèixement i la pràctica.”

Montse (Barcelona)