L’1 de gener de l’any 2000 va tornar a l’acció noviolenta activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 12 hores diàries, de 9 a 21 h, durant les quals no menjava, per convocar a tota la nació catalana a autoorganitzar-se en un arbre de petites assemblees territorials de proximitat, connectades per portaveus de municipi, de comarca, de vegueria i de país, fins coronar l’arbre d’assemblees territorials dels Països Catalans, a fi d’exercir de manera periòdica la plena sobirania del poble i donant així un nou sentit molt més profund a la independència com a sinònim d’autodeterminació i de democràcia (participativa), no només en el sentit polític del terme independència (oficial, estatal), sinó des de la base i fins el nivell més alt (vegeu el manifest d’aquesta plantada, “Crida 2000” al document “Comunitat humana“).

El 6 d’agost de 2007, el dia que complia 75 anys, en Lluís Mª Xirinacs va decidir ofrenar la seva vida de forma mística, estirant-se en meditació a la falda de la serra de Sant Amanç, a prop del Taga i del Santuari en runes de Santa Maria de Vidabona d’Ogassa, que ell converteix en mite i símbol de la plenitud nacional catalana. Deixà manuscrit l’Acte de sobirania.
Aquest gest que va commoure el país i va interpel.lar a tots aquells que havien conegut de prop la seva trajectòria infatigable en defensa dels drets humans i de la llibertat del poble català.