Nat a Barcelona el 6 d’agost de 1932, Lluís Maria Xirinacs i Damians s’ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l’estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d’impacte.
Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75).

Seguidor de les tesis de Gandhi i de la lluita des de la noviolència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona dotze hores cada dia durant un any i nou mesos.

El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona, on va restar dret al seu escó fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia.

El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d’Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. L’any 1990 deixà el sacerdoci. Quan tenia 65 anys, va doctorar-se en filosofia. La seva tesi doctoral va centrar-se en el seu model filosòfic de coneixement global de la realitat, Globàlium, que havia anat desenvolupant al llarg de tota la seva vida.

L’1 de gener de l’any 2000 va tornar a l’acció noviolenta activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 12 hores diàries, de 9 a 21 h, durant les quals no menjava, per convocar a tota la nació catalana a autoorganitzar-se en un arbre de petites assemblees territorials de proximitat, connectades per portaveus de municipi, de comarca, de vegueria i de país, fins coronar l’arbre d’assemblees territorials dels Països Catalans, a fi d’exercir de manera periòdica la plena sobirania del poble i donant així un nou sentit molt més profund a la independència com a sinònim d’autodeterminació i de democràcia (participativa), no només en el sentit polític del terme independència (oficial, estatal), sinó des de la base i fins el nivell més alt (vegeu el manifest d’aquesta plantada, “Crida 2000” al document “Comunitat humana“).

El 6 d’agost de 2007, el dia que complia 75 anys, en Lluís Mª Xirinacs va decidir ofrenar la seva vida de forma mística, estirant-se en meditació a la falda de la serra de Sant Amanç, a prop del Taga i del Santuari en runes de Santa Maria de Vidabona d’Ogassa, que ell converteix en mite i símbol de la plenitud nacional catalana. Deixà manuscrit l’Acte de sobirania.
Aquest gest que va commoure el país i va interpel.lar a tots aquells que havien conegut de prop la seva trajectòria infatigable en defensa dels drets humans i de la llibertat del poble català.

Documental: “Xirinacs, a contracorrent.”

Pel·lícula documental de de 59 minuts de Zeba produccions audiovisuals, en Coproducció amb TV3, sobre la biografia de Xirinacs, amb un seguit de converses breus en format de diàleg entre parelles de persones que el van conèixer i col·laborar amb ell.

Àudio del programa de ràdio sobre la seva figura i llegat (25 minuts):

Resultat d'imatges de icona altaveu Figura i llegat de Xirinacs

PRIMERA BIOGRAFIA COMPLETA PUBLICADA

“Xirinacs, el profetisme radical i noviolent”
2017, Lluís Busquets i Grabulosa

Ressenya i dades per adquirir-lo.
La podeu demanar a les llibreries i a fvidabona@elnegre.cat.
700 pàgs., disponible en tapa tova, tapa dura i versió d’art amb litografia original a l’interior.

portada biografia Xirinacs

Presentació de la biografia a TV3:

video Xirinacs

. .

DIETARIS AUTOBIOGRÀFICS

pdf  Dietari “Cinc anys“.

pdf  “Darreres espurnes“.

Textos publicats per la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs (enllaç)  i fusionats en el llibre “Dietari final”, Ed. Ara.

pdf  Dietaris autobiogràfics del 2002-2004 (període del seu darrer judici i empresonament): enllaç.

Més referències:

http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs: xirinacs.cat – xirinacs.wordpress.com

Centre d’Estudis Joan Bardina (Agustí Chalaux): bardina.org

Viquipèdia