Nat a Barcelona el 6 d’agost de 1932, Lluís Maria Xirinacs i Damians s’ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l’estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d’impacte.
Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75).

Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos.

El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona, on va restar dret al seu escó fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia.

El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d’Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. L’any 1990 deixà el sacerdoci. Quan tenia 65 anys, va doctorar-se en filosofia. La seva tesi doctoral va centrar-se en el seu model filosòfic de coneixement global de la realitat, Globàlium, que havia anat desenvolupant al llarg de tota la seva vida.

L’1 de gener de l’any 2000 va tornar a l’acció noviolenta activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 12 hores diàries, de 9 a 21 h, durant les quals no menjava, per convocar a tota la nació catalana a autoorganitzar-se en petites assemblees territorials de proximitat, connectades per portaveus de municipi, de comarca, de vegueria i de país, fins coronar l’arbre d’assemblees territorials dels Països Catalans, a fi d’exercir de manera periòdica la plena sobirania del poble i donant així un nou sentit molt més profund a la independència com a sinònim d’autodeterminació i de democràcia (participativa), no només en el seu sentit polític (oficial, estatal), sinó des de la base i fins el nivell més alt (vegeu el manifest d’aquesta plantada, “Crida 2000” al document “Comunitat humana”).

El 6 d’agost de 2007, el dia que complia 75 anys, en Lluís Mª Xirinacs va decidir ofrenar la seva vida jaient en meditació a la falda del Taga, prop del Santuari de Santa Maria de Vidabona d’Ogassa. Deixà manuscrit l’Acte de sobirania. Aquest gest que va commoure el país i va interpel.lar a tots aquells que havien conegut de prop la seva trajectòria infatigable en defensa dels drets humans i de la llibertat del poble català.

Més referències:

http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs: xirinacs.cat – xirinacs.wordpress.com

Centre d’Estudis Joan Bardina (Agustí Chalaux): bardina.org

Viquipèdia

Primera biografia publicada: “Xirinacs, el profetisme radical i noviolent”
2017, Lluís Busquets i Grabulosa

Ressenya i dades per adquirir-lo.

portada biografia Xirinacs

Presentació a TV3:

video Xirinacs

. . .

Àudio del programa de ràdio sobre la seva figura i llegat (25 minuts):

Resultat d'imatges de icona altaveu Figura i llegat de Xirinacs