Archive for month: gener, 2018

Aquesta saviesa ancestral recollida per Xirinacs ver a recordar que la plenitud (la Vidabona, en el terme mític que empra Xirinacs) és el regal afegit rebut en donar el fruit al servei de la societat, de la comunitat, tant individual com el de cada nació o poble al servei de la Humanitat i de l’Univers. Xirinacs, com en moltes cultures, usa la metàfora de la llavor que mor per renéixer a quelcom més gran.

Les tradicions recorden que, per poder-se donar plenament, cal haver descobert els dons rebuts, la vocació, allò en que cadascú se sent inspirat, útil i que l’omple. I que per descobrir-ho, cal haver-se deslliurat de tota dependència a les coses mundanes (ascètica) i assolir així la fusió amb l’Absolut, adquirint la consciència global (mística)  de formar una unitat diversa amb tots i amb tot.

Cal tenir present que aquest  procés cap a la plenitud no es pot completar només a nivell individual: el procés complet inclou  tan les persones individuals com col·lectives, és a dir, els pobles, les nacions, i també la Humanitat sencera com un sol ésser i una sola consciència (vegeu l’esquema de les tres voltes de Xirinacs).

Xirinacs diferencia entre la plenitud i felicitat.
Plenitud l’assimila a l’estat espiritual profund que hom sent quan fa allò que sent que ha de fer, allò que realitza en donar-se a quelcom que transcendeix la pròpia persona i que perdura més enllà d’un mateix. És la imatge de donar el fruits a la vida, com qualsevol arbre, mercès a la pròpia entrega en cada moment. Aquest camí, a nivell fenomènic, en alguns casos pot esdevenir plaent i en d’altres punxagut i dur.

La felicitat, en canvi, servint-nos del seu model Globàlium, la concep com aquell estat plaent i transitori de benestar interior, gairebé magmàtic, cel·lular, produit per episodis de benestar. És una experiència interior que es travessa també en el moment d’entrar i sortir del sòn i en alguns casos també per vies artificials.