IMG_5665

El nom d’El Negre

Als documents del monestir de Sant Joan de les Abadesses hi consta que l’any 1401 un tal Jaume Negre d’aquest mas hi pagava el tribut. Això indica que la casa és del s. XIV i probablement les primeres parts siguin molt anteriors, tenint en compte que el veí mas La Fullosa està documentat des de l’any 970.

El Negre forma part d’un camí ple de símbols i mites, El Camí de Vidabona, i difon uns continguts també amb alta càrrega simbòlica i d’evolució personal i col·lectiva inspirats en el llegat de Xirinacs.
Per això agraïm l’aportació que la Lourdes R. ens ha fet en relació als possibles significats simbòlics del nom El Negre en relació amb l’alquímia, atenent al paper que juga el centre en la transmutació personal:

El sentit simbòlic del nom El Negre

D’una banda, el nom del Negre em va fer pensar en l’alquímia. Alguns la relacionen amb els mots greco-àrabs als (sal) i kimija (fluid, fusió). Altres la lliguen a l’antiga paraula egípcia kemet (que vol dir “terra negra” i que fa referència al llim dipositat a la llera del Nil). A mi m’agrada pensar que l’alquímia neix a les terres negres d’aquest riu. La fertilitat de les terres d’Egipte i l’existència mateixa del país es devien a un fenomen natural important que es reproduïa cada any: la crescuda i la inundació del riu Nil. Quan les aigües es retiraven, deixaven una capa de llim, molt ric en minerals, que fertilitzava la terra. Això permetia fer fins a dues i tres collites l’any, sense perill d’esgotar la terra, perquè el fenomen es repetia any rere any.

Sigui com sigui, l’alquímia és una forma de coneixement que es centra en la transformació psicològica i espiritual de l’individu a través del domini de l’energia creativa que proporcionen la natura i la ment humana. Comprèn una part pràctica, basada en un detallat coneixement de la matèria i els elements que la componen, i un recorregut de tipus iniciàtic, expressat metafòricament mitjançant el mite de la transformació dels metalls vils en or. A nivell teòric, es configura com una forma de saber universal, basada en el principi de l’harmonia del oposats, que dóna a l’iniciat la possibilitat d’integrar tots els aspectes de l’existència humana.

Acabo amb un altre apunt: la primera fase del procés alquímic s’anomena Nigredo (de “negre”, altre cop aquest color). El Nigredo representa la primera etapa de l’obra alquímica, que representa l’estat primordial de les energies creadores. El color negre és el símbol de la putrefacció i de la dissolució de la matèria (el llim o l’humus); simbolitza el caos del primer instant, la matèria caòtica que serà fecunda. En alquímia es diu que s’ha de transmutar el plom de la personalitat en l’or de l’esperit. L’estat psicològic de qualsevol persona que no treballi sobre sí mateixa està representat amb el plom, que és un metall dens, pesat i de color negrós.

Diu el monjo vietnamita Thich Nhat Hanh: “A Plum Village, on visc, tenim un estanc ple de lotus. (…) Es necessita llot perquè existeixi el lotus. No podem plantar el lotus en el marbre. El fang juga un paper crucial perquè sorgeixi el lotus. El patiment juga un paper crucial perquè sorgeixin la comprensió i la compassió. (…) Tota la nostra felicitat té al seu interior el regust dle patiment. És com una flor. Quan examines la flor en profunditat, veus la brossa, la terra, l’humus. Sabem que sense humus, la flor no pot viure. Per això, en tocar la flor intensament, toquem l’humus que hi ha en ella”.

No m’esplaio més, però és molt temptador establir un lligam entre aquestes explicacions i l’alberg negre com a punt d’inici geogràfic del Camí de Vidabona com a la plenitud individual i universal. El negre com a primer estadi cap al blanc i finalment cap al vermell (i l’or).